diumenge, 28 de setembre de 2014

QUE ES EL GEOCACHING

Hola princesa,



Suposo que algun dia et preguntaràs quina afició més rara tenen el pares de anar a cercar tresors amb gps i quin llocs més màgics descobrim gracies aquest joc, ara t'explicaré una mica de que és el geocaching i com van ser els seus orígens i d'aquesta forma puguis entendre el joc i als teus pares.


QUÈ ÉS EL GEOCACHING?

La paraula geocaching està formada per la paraula d’origen grec “geo” que significa terra o sol, i l’anglesa “caching”, derivada del francès “cache”, que significa amagatall.

El geocaching és un joc d’aventura basat en la recerca d’un tresor (anomenat cache) amagat en un punt geogràfic concret, que s’ha de localitzar amb l’ajut d’un aparell de GPS, o també diuen que hi ha un grup que ho fa amb mapes militars.

Els tresors s’amaguen en un lloc, se’n prenen les coordenades (latitud i longitud) i es publiquen a Internet a la pagina http://www.geocaching.com , per tal de permetre que altres aficionat al geocaching, anomenats geocercadors, s’hi llancin a la recerca. A qui està la gràcia del geocaching, ja que practicant aquesta aventura, pots conèixer, llocs, vistes i viure una aventura cada dia.

És una activitat que es pot pràctica en família, amb nens, per ciutat, per muntanya... i el més important es pot practicar per tot el món. Cadascú decideix quin és el cache que vol fer, en funció de la seva preparació o possibilitats pot optar per els nivells dificultat més baixos (catalogats amb 1 estrella) que normalment només precisen d’un curt passeig amb terreny molt fàcil o fins a 5 estrelles (valoració màxima), que pot encontrar-se en alta muntanya, o para el que és pot requerir material de escalada, vies ferrades o fins i tot de submarinisme.

ORIGENS DEL GEOCACHING

El dia 1 de maig de l’any 2.000, l’Administració del president dels Estats Units, Bill Clinton, va suprimir l’error de posició que s’havia afegit al senyal GPS per tal de disminuir intencionadament l’exactitud en la determinació de la posició i evitar d’aquesta manera que el receptors comercials fossin susceptibles de ser utilitzats amb finalitats militars. A partir d’aquest moment s’obria la possibilitat d’utilitzar el sistema GPS per a aplicacions civils, com ara els navegadors, geocaching, etc...

El dia 3 de maig del mateix any, l’enginyer David Ulmer, assidu del grup de notícies sci.geo.satellite-nav dedicat als Sistemes Globals de Navegació per Satèl·lit (GNSS), va decidir celebrar el fet que el govern nord-americà suprimís aquesta restricció. Ulmer va proposar un joc a la resta de membres del grup: va amagar un “cofre del tresor” als voltants de la ciutat de Portland (EUA) i va enviar les coordenades exactes de la seva ubicació a la resta del grup de notícies. El 6 de maig, el seu tresor ja havia estat visitat dues vegades, les troballes havien quedat enregistrades en el Llibre de Visites.

Mike Teague, que havia estat el primer de trobar el recipient amagat per Ulmer, va crear una pàgina web a Internet per a documentar la localització d’aquests tresors.

El que va començar com un entreteniment amb un marcat caràcter tecnològic, s’ha anat transformat amb el pas del temps en una pràctica estesa a multitud de països i amb milers de caches arreu del món. Hi ha amagats en 222 països. A 28de setembre a Catalunya hi ha 12,379 tresors i en tot el mon hi ha més de dos milions de tresors.




Com qualsevol lloc, té unes normes i les de geocaching són molt senzilles de seguir i de fer i son aquestes:

  • - L’objectiu principal del geocaching és aventurar-se a la descoberta d’espais nous. El tresor no ha de ser el cache en si, sinó el lloc on està amagat i/o el camí que s’ha de localitzar-lo. Es procura que els amagatalls estiguin en llocs amb un cert atractiu de manera que s’obtingui una satisfacció encara que no es trobi el tresor.
  • - Si es troba el tresor cal signar al seu llibre de visites.
  • - Si s’agafa algun dels objectes que conté el tresor cal deixar-ne un altre de valor semblant o superior. Cal recordar però que l’objectiu principal del joc no és el intercanvi d’andròmines.
  • - No s’hi por deixar menjar(si hi ha quelcom comestible, els animals troben el tresor abans dels humans) cal tenir present que els nens també busquen i troben tresors, per tant, és convenient que els regals siguin per a tots el públics.
  • - No es pot canviar d’ubicació cap cache. Cal amagar-lo al mateix lloc on s’ha trobat.
  • - Cal passar desapercebut i tornar a amagar bé el contenidor per a evitar l’acció dels geomuggles (persones alienes al joc que accidentalment podrien trobar o bé espoliar el tresor).

Bé princesa el pròxim dia té explicaré mes coses sobre el joc, bona nit petita.




dimecres, 24 de setembre de 2014

RUTA PIRATA




 



Hola petita,
Cada dia que passa creixes i encara que nosaltres no ho notem gaire cada dia peses una mica més i també quan arriba la calor amb el fulard és una mica més incomode portar-te, per això els pares ens hem comprat una motxilla per portar-te. No és la típica motxilla de muntanya és una més senzilla i practica al menys per a nosaltres i també la portem en altres activitats, com anar a comprar o passejar i no volem portar el carro.
Aquí tens una petita mostra de com et portem
 
Nosaltres tenim la sort que per sortir a la muntanya no tenim que anar molt lluny vivim al costat de la serralada marina i ara et contaré la ruta que vam fer.
Aquesta vegada a vingut la teva cosina Dana que també li agrada anar a cercar tresors. Aquesta ruta és una ruta de muntanya que transcorre per la serralada marina que passa per el barri de Singuerlin, visita al Dolmen de la Cova d'en Genís, el Poblat Ibèric de Puig Castellar i finalitza en una zona de pícnic.
Comencen en el primer catxé que es diu Ruta Pirata #1 L'arbre de la tieta dels Pirates i aquí per molt que hem buscat no hem sabut trobar. Els pares porten molt de temps que no surten a cercar tresors i el instint geocatxer esta adormit.
Veus hem estat buscant i res
 
Continuem i ens dirigim al parc, hi ha una petita pujada però com recompensa tenim unes vistes de la ciutat molt maques.
Quines vistes eh

Estarà espatllat el gps, que no troben res





 
 En el segon catxé tampoc tenim sort, la ruta ara ja entrem en la muntanya i el tercer per fi el primer del dia el trobem i ja ens canvia la cara.
 
Aquest per fi si que el trobem.
 El camí continua en direcció al Poblat Ibèric, però abans d'arribar en desviem per anar al Dolmen de la Cova d'en Genís és una cavitat en forma de dolmen que correspon a un sepulcre de l'edat de bronze. Inicialment va ser qualificada com a construcció megalítica, tot i que actualment se considera que és una estructura natural. En l'excavació realitzada s'hi van trobar algunes restes d'ossos i dos vasos ceràmics, un dels quals és de tradició neolítica i l'altre té la característica nansa de tipus “apèndix de boto”, típica del període mitja de l'edat de bronze (entre els anys 1500 i 1100 aC).
 
Aprofitem per donar-te de menjar, qualsevol lloc és bo.
Després anem direcció a, el cim del Puig Castellar es troben les restes del poblat ibèric d'una tribu laietana, fundat a l'entorn del segle VI aC i que va perdurar fins al final del segle III aC o inici del segle II aC. Alguns autors han suposat la possible destrucció del poblat per les legions romanes de Porci Cató durant la campanya de l'any 195 aC, tot i que no hi ha prou elements que confirmin un abandonament sobtat i traumàtic.
El poblat constituïa un agrupament de tipus mitjà, dedicat a l'agricultura i la ramaderia i, secundàriament, a la metal·lúrgia i el teixit. Les nombroses restes trobades, bàsicament d'origen grec i púnic, confirmen l'existència d'un abundós comerç amb pobles estrangers.
Estructuralment té forma el·líptica i consta de tres carrers longitudinals amb més de trenta habitatges, fet que fa suposar una població de poc més de 200 habitants. La part menys protegida estava defensada per una forta muralla de pedra i argila, d'un metre de gruix. Els habitacles -datables entre els segle IV i III aC- estan construïts amb blocs irregulars de granit i pissarra, tenen un o dos compartiments, i devien estar coberts amb branques o fang.
El poblat va ser descobert per Ferran de Segarra, el 1902. Les abundoses troballes procedents d'aquest jaciment es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya i a l Museu Torre Balldovina, de Santa Coloma de Gramenet.
Continuem per la pista i jugant amb la teva cosina ens passem un altre catxé, ja veus que els teus pares no fem geocaching pels números sinó per el que visitem gracies als que posen els tresors,
I per fi arribem a la zona de pícnic aquí trobem el últim tresors i aprofitem per menjar i passar una estona agradable en família i ja d'aquí marxem cap al cotxe i cap a casa.
El tresor final, aquí la teva cosina fent intercanvi
 
 
Les vistes des de la zona de pícnic
Aquesta ha sigut l'aventura d'avui fins la pròxima petita aventura, bona nit princesa.
 

dijous, 4 de setembre de 2014

FULARD ELÀSTIC


Hola princesa,



Avui et parlaré d'una cosa que el papa ha gaudit molt, es tracte del fulard elàstic. La mama ha tingut la sort de tenir-te a dintre seu durant 9 mesos i jo no he pogut gaudir d'aquesta experiència.

El fulard elàstic és una tira de tela lleugerament elàstica que fa una mida mes o menys entre 50-70 cm d'amplada i uns 5 metres de llarg, amb aquesta tela es fa un nus amb tres capes que em permet portarte pegat al meu cos, és una tela molt suau i molt còmode perquè estiguis lo millor possible.



Aquí tens una petita mostra de com et portava el papa, a la mama al principi no li feia gracia però ella també va utilitzar el fulard i també els teus oncles.



El fulard és molt practic i sobretot a tu et va agradar força. Portar el carro per algunes situacions pot ser una mica incomode, com per exemple anar al mercat, fer alguna ruta de muntanya ect...

Hem gaudit molt del fulard, fins que has crescut i has guanyat pes, tu vas néixer el mes de febrer i lo hem utilitzat fins al mes d'agost, que també feia molta calor per el fulard.

Aquí tens un altre foto d'un dia que vam anar al parc de la ciutadella i va ser un gran dia.

GC27T9R La Riera de Marganell


Ens agrada molt sortir a la muntanya, a caminar i descobrir llocs nous, i un joc que ens ajuda a descobrir llocs molt guapos és el geocaching.

Aquest va ser la primera sortida que vam fer amb tu. Aquest catxé és un traditional, però el propietari ens fa una recomanació de ruta que nosaltres hem fet encantats i ens va agradar força.

Marganell és un petit poble de la comarca del Bages, que fins l'any 1982 va anomenar-se Sta. Cecília de Montserrat.

Aquest engloba 5 nuclis de població: Marganell, El Casot, La Colònia Puig, Pla de Roldors i Sta. Cecília

La ruta proposada pel propietari és:

Deixarem el cotxe al pàrquing de la Caseta de Fusta portal d'informació del Parc Natural al municipi. Aquesta també és l’agrobotiga de Marganell, on podeu obtenir l’apreciat mató de Montserrat!




Un cop deixem la caseta de fusta , anirem cap a la FONT del BISBAL

 




Desfent el camí, passarem per la FONT del FERRO




Continuant per la Riera ( o pujant a la carretera, si és que es època de pluja) arribarem al PONT de FUSTA . Si som fidels al què diu la tradició, els que estigueu enamorats, cal que us feu un petó al mig del pont, tot aixecant la cama dreta !!



Aquí com veus, fem com mana la tradició.

Creuarem per arribar a l'altra banda de la riera i descobrir el motiu d'aquest petit itinerari : el TURÓ DE LA SENYERA

Cal agafar el camí que trobareu tot just després del pont i enfilar la muntanya fins arribar al turó, on hi ha ubicat un panoràmic de la muntanya de Montserrat.







Aquí tens al friki del teu pare buscant el tresor.







La veritat és que en el turó les vistes que es veuen de Montserrat son impressionants.

I ja que estem aquí ens hem donat una volta per el poble i hem anat a visitar l'església



Ara que ets petita aprofitem per fer-te totes les fotos que podem, espero que quan les vegis no t'enfadis amb els pares.



Aquí estas amb la mama, amb una panoràmica increíble.

Be petita fins aquí la petita aventura però no et preocupis que farem moltes mes. Bona nit princesa.


 

 

 

 

 

 

 

 

 
 

divendres, 22 d’agost de 2014

Presentació


Em dic Alfonso i ara fa 18 mesos que soc pare de una nena que es diu Aymara. Quan era més jove practicava esports de muntanya com, senderisme, alpinisme, btt, escalada, si soc un amant de la muntanya i també practico el joc geocaching el meu nick és sonsoyo.
Aquest blog desitjo que sigui un regal per la meva filla i quan sigui més gran vegi totes les sortides que hem fet en família.
Aquí escriure de les sortides que fem, tant en escapades esportives com sortides de festes, ect... totes les sortides estaran adaptades per fer-las amb la petita.
També comentaré com planifico les sortides i aniré explicant el joc del geocaching i les coses que em vagin be o malament.